“No ens hauríem de desesperar per la inevitabilitat de la remodelació actual del discurs literari. Al capdavall, només és un signe que la literatura encara és viva i que busca activament nous modes d’expressió. Des d’una perspectiva educativa, especialment, això s’hauria de veure com un desenvolupament positiu (…)
I, per descomptat, hauríem de recordar que l’oportunitat de ser testimonis d’un canvi cultural crucial com aquest i de participar-hi no es té cada segle.”
Aquest és el final de l’article intitulat “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital”, publicat per Koskimaa a la revista en línia UOC Papers.
I aquest és el repte que no hem de defugir tots i totes les professionals que d’una manera o una altra treballem dins del món de la literatura. Malgrat que sentim trontollar els ciments d’allò que créiem inamovible, hem de ser capaços de no defugir els nous camins que se’ns posen al davant, hem d’aprofitar les noves possibilitats, hem d’utilitzar-les per explorar noves maneres de rebre i transmetre el plaer estètic, literari, i a través d’ell endinsar-nos en profunditat en una millor comprensió i coneixement del nostre món.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada