Rius de paraules sobre el pergamí, sobre el paper, rius de paraules sobre la pantalla...
De com ha anat evolucionant el suport d’aquests rius, de quina ha estat la rebuda per part del públic lector, de les infinites possibilitats que ens ofereixen aquests nous formats ens va parlar Laura Borràs, dissabte 10 de novembre al Curs de Foment de la Lectura que, organitzat per la Fundació Bromera, s’està celebrant a Alzira.
Han estat moltes les veus que s’han anat resistint a aquesta irrefrenable evolució de la plasmació de la paraula. Però moltes més les que han sabut mirar més enllà, i aprofitar allò que es posava al seu abast.
Alguns temen per la desaparició del llibre, d’altres per la relativització de l’autoria. I és cert que aquest darrer concepte pren un caire diferent quan la informació circula a una velocitat vertiginosa i qualsevol des de qualsevol lloc del món pot afegir, refer, retallar o ampliar un text. Aquest és un dels perills però sobretot un dels grans avantatges.
I si ens endinsem en les possibilitats estètiques dels nous formats les solucions es multipliquen...
“Aprofitar la bella vida que us batega entorn, que sentiu en vosaltres i deixeu escapar com un riu entre els dits inhàbils...”. Laura, a la ciutat dels sants, no va ser capaç d’aprofitar aquesta bella vida. Però nosaltres no hem de deixar escapar entre els dits aquests rius de paraules, vinguen d’on vinguen i prenguen la forma que prenguen...
