LITERATURA I MÓN DIGITAL

“No ens hauríem de desesperar per la inevitabilitat de la remodelació actual del discurs literari. Al capdavall, només és un signe que la literatura encara és viva i que busca activament nous modes d’expressió. Des d’una perspectiva educativa, especialment, això s’hauria de veure com un desenvolupament positiu (…)
I, per descomptat, hauríem de recordar que l’oportunitat de ser testimonis d’un canvi cultural crucial com aquest i de participar-hi no es té cada segle.”

Aquest és el final de l’article intitulat “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital”, publicat per Koskimaa a la revista en línia UOC Papers.
I aquest és el repte que no hem de defugir tots i totes les professionals que d’una manera o una altra treballem dins del món de la literatura. Malgrat que sentim trontollar els ciments d’allò que créiem inamovible, hem de ser capaços de no defugir els nous camins que se’ns posen al davant, hem d’aprofitar les noves possibilitats, hem d’utilitzar-les per explorar noves maneres de rebre i transmetre el plaer estètic, literari, i a través d’ell endinsar-nos en profunditat en una millor comprensió i coneixement del nostre món.

COMENÇA EL RIU

Rius de paraules sobre el pergamí, sobre el paper, rius de paraules sobre la pantalla...

De com ha anat evolucionant el suport d’aquests rius, de quina ha estat la rebuda per part del públic lector, de les infinites possibilitats que ens ofereixen aquests nous formats ens va parlar Laura Borràs, dissabte 10 de novembre al Curs de Foment de la Lectura que, organitzat per la Fundació Bromera, s’està celebrant a Alzira.

Han estat moltes les veus que s’han anat resistint a aquesta irrefrenable evolució de la plasmació de la paraula. Però moltes més les que han sabut mirar més enllà, i aprofitar allò que es posava al seu abast.

Alguns temen per la desaparició del llibre, d’altres per la relativització de l’autoria. I és cert que aquest darrer concepte pren un caire diferent quan la informació circula a una velocitat vertiginosa i qualsevol des de qualsevol lloc del món pot afegir, refer, retallar o ampliar un text. Aquest és un dels perills però sobretot un dels grans avantatges.

I si ens endinsem en les possibilitats estètiques dels nous formats les solucions es multipliquen...

“Aprofitar la bella vida que us batega entorn, que sentiu en vosaltres i deixeu escapar com un riu entre els dits inhàbils...”. Laura, a la ciutat dels sants, no va ser capaç d’aprofitar aquesta bella vida. Però nosaltres no hem de deixar escapar entre els dits aquests rius de paraules, vinguen d’on vinguen i prenguen la forma que prenguen...